dimecres, 27 de gener de 2010

B & N 325



Cap al tard

recullo pèrdues i guanys

i me’n torno a casa,

la llar que sempre espera,

com esperen les veritats

en el camí que no s’apressa.

Un minut del meu ésser

s’adelita a la porta,

quan el serrat vespreja

amb la boca closa.