dilluns, 22 de febrer de 2010

B & N 330



Cauen les ombres rere els grenys abruptes

tocats d’un aire humit i fosc. Hi ha un deix

de pluja suspès a l’horitzó, i una nuvolada

suggereix, però no amenaça, una furtiva

tamborinada de febrer. Vol ser clement

el fred d’avui que s’alça del costat de mar,

i deixa entreoberta la porta de la recança.

No diré que no me l’estimi aquesta terra,

eixuta i aspra, prodigiosa d’ocres i blaus

i refeta de tants focs que van desolar-la.

En un tomb del camí, dins de l’altre jo,

m’he trobat un aladern de fulles acerades.