Cauen les ombres rere els grenys abruptes
tocats d’un aire humit i fosc. Hi ha un deix
de pluja suspès a l’horitzó, i una nuvolada
suggereix, però no amenaça, una furtiva
tamborinada de febrer. Vol ser clement
el fred d’avui que s’alça del costat de mar,
i deixa entreoberta la porta de la recança.
No diré que no me l’estimi aquesta terra,
eixuta i aspra, prodigiosa d’ocres i blaus
i refeta de tants focs que van desolar-la.
En un tomb del camí, dins de l’altre jo,
m’he trobat un aladern de fulles acerades.
