De març em marca el vent, el rumb.
Ara, fins a l’alba bufarà al finestral
i ja fosc sentiré les fulles nocturnes.
Mestral, vols aturar-te! I allibera’m
dels incomprensibles lligams del cos,
fent que tot sigui tan sols un somni
que es despertarà amb un immens
moviment d’ala, vinclant-se al cel.
