dimecres, 3 de març de 2010

B & N 333



Demano avui, amb els ulls enlaire,

que em torneu la veu, el dret

que em prenguéreu per la força

allà del temps de la nit llunyana.

Deixats enrere enganys, cansament

de segles que és ombra caducada,

em trec el jou corcat i puc parlar

sense ira ni por, lliure per sempre.

La voluntat em ve dels ametllers

florits a l’hivern, per ser plens ara.