Demano avui, amb els ulls enlaire,
que em torneu la veu, el dret
que em prenguéreu per la força
allà del temps de la nit llunyana.
Deixats enrere enganys, cansament
de segles que és ombra caducada,
em trec el jou corcat i puc parlar
sense ira ni por, lliure per sempre.
La voluntat em ve dels ametllers
florits a l’hivern, per ser plens ara.
