Des de la porta del mas surt un camí antic i recte,
envoltat de xiprers, i a través d’una tanca densa
s’arriba a una àrea de la ciutat poblada de rosers.
Un oasi de tranquil·litat encerclat de presses estèrils.
Ocres i malves tacats de roig vermellós, van obrint-se pas
enmig del fred i esperen el floral moment de la iniciació.
Ben aviat, voluptuoses crisàlides obriran les seves ales
amb la procacitat de les càlides noies de Modigliani;
un quadre magnànimament compost per a voyeurs.
