dijous, 11 de març de 2010

B & N 336



Posseïres, Lebedòncia, una perfecció conclosa

i t’apoderares de l’horitzó del mar

des del teu muntanyenc paisatge.

Aquest t’atorgà unes ales a canvi

assenyalant-te l’altar de les ofrenes.

Però les pedres abandonades a l’ocàs

ja no commouen ningú, quan el cel és de bronze

i el carruatge daurat roda cap a la posta.

Per aquí errava Aviè abans que s’enfosquissin

tots els camins. Ell li tallà el cap a la bèstia

i un últim hàlit del cos aixecà el vol.

Avui, només hi resta la façana d’un misteri.