diumenge, 29 d’agost de 2010

Avencs de la Febró

Sense haver de matinar gaire i anant xino-xano, avui hem fet una caminada senzilla de La Mussara a Prades. El principal atractiu de la ruta seguida ha estat la visita als Avencs de la Febró. Concretament, a l’esquerda més allunyada del cingle amb una galeria principal de gairebé 300 m de llargada, uns 30 m de fondària i de sis a vuit d’amplada. Aquesta esquerda es comunica amb uns trams laberíntics i demés coves, i tot el conjunt supera els 1.800 metres.
Conegudes d'antic, en les esquerdes dels avencs de la Febró s'hi havien amagat bandolers i fins i tot el general Prim les utilitzà de refugi en les guerres carlines, el 1843. L’accés a l’esquerda principal és relativament fàcil, i sembla que hi havien baixat mules amb carros per treure estalactites. I és que de la cavitat es van espoliar moltes concrecions, de les quals algunes estalactites foren arrencades per decorar els jardins i cascades d’un mas a Reus. És evident que aquest espoli ens ha privat de gaudir de la gran bellesa que havien tingut les coves.

3 comentaris:

Arare ha dit...

Deus tenir uns genolls de ferro! Jo encara no puc anar a caminar com m'agradaria, i això que pel desembre farà un any que em van operar el menisc que estava pitjor (l'altre no me'l deixaré tocar, ja t'ho dic ara)

aixxxxxxx, l'envejaaaaaa

preciosa excursió (llàstima les estalactites arrencades)

Ramon Aladern ha dit...

Què dius!! Si avui ha estat com una passejada (a més, a Prades ens esperava el restaurant hehe..)
A veure si et poses en forma, dona, que em sembla que fas una mica de cuento :))
Ara que... oi que per navagar no et fa mal el genoll? Doncs, endavant a tot drap!!

Anònim ha dit...

M'imagino caminant per aquest pas, fresc i inquietant. No deixaria de pensar en les pedres i el la possibilitat d'un joc d'aproximació, uf, quina sensació, el problema de tenir més imaginació del compte.
salutacions