divendres, 6 d’agost de 2010

Flors pirinenques


Molló també és un poble de muntanya molt atractiu per on passàrem en l’etapa que vam fer entre Baget i Setcases. Hi arribàrem quan eren prop de la una del migdia, i com que ja se’ns havia obert la gana un altre cop, malgrat l’abundós tiberi que ens havíem cruspit a les set del matí a Can Feliça, vam decidir quedar-nos-hi a dinar.

Només arribar, vaig preguntar a una eixerida botiguera que feinejava a la porta de la seva carnisseria on podíem menjar bé. Ens adreçà a Can Bertran, tot dient-nos que havien obert feia poc i que allí hi trobaríem “bona carn”. Em va semblar que això últim m’ho recalcava amb indissimulat èmfasi, i per això mateix vaig deduir que ella deuria ser la proveïdora de la cuina de l’establiment. No hi havia cap excusa per no fer-li cas, i la veritat és que vam menjar molt bé per un preu força raonable. Ens van dur una excel·lent amanida i una platerada de carn de corder que els àngels hi cantaven. No vam deixar ni els ossos!


Naturalment, després del pecat ve la penitència. Encara ens quedava una tirallonga d’hores fins arribar a Setcases, i abans de les tres de la tarda vam sortir... muntanya amunt!

Des de Molló, situat a uns mil cent metres d’altitud, havíem de pujar cap al Puig de Sant Joan (1.600 m), després el Coll de la Fembra Morta (1.700 m), i finalment el Coll de Liens (1.900 m), per acabar amb quatre o cinc quilòmetres de pronunciada baixada fins a Setcases.

El Popi i jo anàvem quasi sempre al davant, i sovint havíem d’aturar-nos per tal d’esperar la resta del grup. En una d’aquestes aturades de reagrupament, quan érem al Puig de Sant Joan, em vaig entretenir amb la digital fent macros a les flors que embellien, amb la seva luxúria de colors, l’herbei dels prats. Era un veritable espectacle, una passada. Em va agradar fer aquestes fotos i ara us en poso una mostra. Preneu-ho com un regal, i espero que les gaudiu amb les mateixes plaents sensacions que jo tenia aquell dia, allà dalt a la muntanya.