diumenge, 12 de setembre de 2010

El Congost de Fraguerau i Sant Bartomeu

L’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara es troba a 700 d’altitud, als peus del vessant nord del massís de Montsant. Des d’allí surt una pista, direcció W, que davalla fent llaçades vers el riu Montsant. Enfront i a la dreta tenim les Crestes del Blai, que formen part de La Llena, i a l’esquerra l’obaga del Montsant amb el seu punt culminant, la Punta dels Pins Carrassers, de 1.059 m. Si el vessant meridional impressiona pel seu relleu abrupte i nu, el vessant nord queda recobert per l’ufanor  del forest que entapissa els forts desnivells i n’amoroseix el paisatge. La pista fa cap a la Font de la Gleva, ja prop del riu, una surgència en una fondalada on sempre hi corre l’aigua.

Veiem ja els altius espadats granítics del congost i al cap de poc trobem el riu. El lloc és encisador i té molta anomenada: les Codolles Fondes, una gorja pregona excavada per l’aigua a la roca i d’una bellesa feréstega. Aquest paratge és d’un alt valor ecològic per la presència de la llúdriga, mamífer de la família dels mustèlids, i que denota la qualitat d’aquestes aigües.

Per recórrer el congost s’ha de seguir riu avall, una ruta que no és altra sinó la del camí ral que antigament menava a Margalef, avui dia aquest camí resta interromput per la construcció d’un embassament aigües amunt de Margalef de Montsant. Tot el recorregut per Fraguerau és d’una bellesa corprenedora. A banda i banda del riu els altius espadats de conglomerats sedimentaris presenten formes suggestives, amb la roca sovint acolorida per tons inversemblants. Passem el Toll de la Mula i veiem al fons els Tres Jurats, uns tormos (roques esfèriques, en l’argot local) que queden alineats a ran del cingle en un equilibri aparentment precari. La varietat de formes i colors es magnifica, si cap encara més al Racó de la Pastera. Al cap de no massa estona s’arriba a l’aiguabarreig del riu Montsant amb el Barranc de Sant Bartomeu, que guarda l’ermita que segons explica la llegenda va fundar fra Guerau.

Per travessar el corrent del riu i no mullar-nos els peus disposem d’un pont tibetà, que ens estalvia passar-lo a gual. Passem a la part solana i entrem a l’engorjat del barranc que davalla des del Coll de la Roca dels Lladres, a la carretera de La Granadella. El nom del coll li ve del fet que allí els lladres de camins solien posar un mocador de fer farcells al terra, amb una faca al damunt: calia “pagar peatge”, ja que volia dir que estaven vigilant.
A mesura que es puja, l’engorjat guanya en majestuositat. A l’esquerra queda la roca anomenada La Cadira i, enfront, emmarcat per la muntanya, el cingle conegut com Racó de Sant Bartomeu. De cop i volta apareix l’ermita, al bell mig del ferreny rocam, reposada sobre la base de l’esperó que li fa d’escambell.

Arribats a Sant Bartomeu podem voltejar la bonica capella i admirar les seves contingudes proporcions. A l’entorn destaquen unes grans roques caigudes fa molt temps de la muntanya i que resten estintolades a la paret del roquer, constituint així una espaiosa cavitat. Al seu interior, un degotall omple un sot excavat a la pedra i fa una reserva d’aigua fresca i bona.
Aquesta excursió es pot fer com una passejada de tres hores i escaig, entre Sant Antoni i Sant Bartomeu i tornar.

 L’ermita de Sant Bartomeu es troba en un racó d’extraordinària bellesa. La fundació de l’ermita és vinculada a la figura llegendària de fra Guerau. Històricament, però, fra Guerau és un personatge del qual existeixen dades confoses. Lladonosa el situa, cap a 1160, com un eremita de Montsant. Documentalment però, apareix més tard. Se li atribueix la fundació de dues ermites: una, dedicada a Santa Maria, que no va reeixir, i una altra, dedicada a Sant Bartomeu. Aquesta darrera, més tardana a fra Guerau, es va bastir entre el 1215 i el 1225 i es va construir, potser, sobre un eremitori anterior.
Com altres parts de Montsant, la Quadra de Fraguerau formava part del territori de Bonrepòs. Amb la desaparició d’aquest monestir cistercenc, a la segona meitat del segle XV, Sant Bartomeu i el seu entorn van passar a ser propietat de la cartoixa d’Escaladei. Una propietat no exempta, però, de conflictes. Hi ha notícia de diversos plets que al segle XVI mantingueren els cartoixans amb Ulldemolins sobre la propietat i la senyoria de la Quadra de Fraguerau. L’ermita, en aquell temps, era indret de devoció de la gent d’Ulldemolins, que hi anava en diverses diades, i també servia de lloc per allotjar la gent, fora vila, en cas d’epidèmia. L’ermita fou propietat de la cartoixa fins a la desamortització dels béns del monestir, el 1835, moment en què va passar a la parròquia d’Ulldemolins.
L’edifici, d’estil romànic, és format per una nau rectangular d’uns nou metres de llargària per cinc d’ample, amb un absis semicircular. Orientada d’est a oest, té la porta lateral que dóna al nord i tres petites espitlleres que deixen entrar una mica de llum en cada direcció. La coberta és de teules. Compta amb un campanar de paret amb una única campana, feta de les restes d’una bomba, record dels fets bèl·lics que succeïren en aquestes contrades durant la guerra civil.
La portalada de pedra té gravat l’escut d’Escaladei. Al damunt, amb la darrera restauració, s’hi va posar també el d’Ulldemolins.
Al costat mateix de l’ermita, dins d’una coveta, hi ha una font i, a una altra balma, hi ha restes de la construcció del que fou la casa de l’ermità.
Al segle XVII existia el costum d’anar cada any a Sant Bartomeu la diada de Sant Jordi. Avui la festa principal de l’ermita és per la diada del sant, el 24 d’agost. S’hi celebra missa i es canten els goigs a Sant Bartomeu. Després es dina al costat de l’ermita i s’acaba la festa amb un llarg llevant de taula, amb recitació de poesies i cançons a càrrec dels assistents.

4 comentaris:

Josep Vilà i Teixidó ha dit...

M'han encantat les fotografies Ramón. Fa una colla d'anys hi vaig estar per aquí.
M'has fet venir enveja.
Enyoro les excursions.

Ramon Aladern ha dit...

Moltes gràcies, Josep. A veure si pots tornar-hi aviat. Caminar per Fraguerau és fàcil i molt gratificant.

MARTELL DE REUS ha dit...

Una altra llegenda diu que Fra. Guerau va decidir ubicar l'ermita de Sant Bartomeu a l'actual indret ja que no quedava gaire lluny de la Venta de Serra la Llena on hi havia una noia molt formosa.

Ramon Aladern ha dit...

Tot és posssible, Martell. Les unes i les altres, tot són llegendes.