Avui que m’has dut
als colors de la tardor,
t’he recordat la divisa
que vas esgrafiant-me
amb les ungles enceses
a la pell dels somnis:
M’empremtes
el segell d’eternitat
sobre els moments
fugissers
de la meva vida.
Si te m’has tornat
orfebre de carícies,
no em vulguis lluny
quan la nit arriba.
3 comentaris:
"Si te m’has tornat
orfebre de carícies,
no em vulguis lluny
quan la nit arriba"
precios!!!!
Gràcies, Antònia. També he passat per casa teva i hi tornaré.
Encantat de conèixer-te.
M'agrada.
Molt bon poema, Ramon.
Publica un comentari a l'entrada