Aprens a mirar-me amb l’ardor
del sol que es deixata a la cala.
Ja no ens costa desvetllar matins
que s’enceguen exultants
amb la lubricitat feliçment tornada.
És llarga la platja de Cavalleria
quan ens rebolca damunt la sorra
el convuls desig que has desfermat.
Tornes a donar-me vida i caminem,
ben lligats, fins a la solpostada.
En després, podràs amanir-me
amb gotims de cargola de mar,
i encara, a trenc de nit, lliscaré
per tot l’ambre del teu cos.
Tasta’m! Fes que sigui el cadell
inacabablement nou que torna
amb el gust opulent d’un festí
de tomàquets, salats a la boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada