dilluns, 15 d’agost del 2011

Estany gelat


Aquest matí m’he trobat
taula parada per a dos
i tot el món cabia
en una mà per estrènyer.
A fora, ploguda la pedra
que s’enfila fins als ivons
de l’Astazou i el Marboré,
era un fruit al nostre abast
aquell roig carmí del balcó.
Escolta encara l’aèria remor
d’un desglaç que s’arrissa
per les parets altíssimes
i ve a olorar-nos la pell.