divendres, 26 d’agost de 2011

Fulles seques

El vent, el temps. Furtiu,
un sol badat que s’emmagrana
va fent cendra d’aquest estiu
-una baldufa que s’ennuega de gust
i lenta ve a morir-.
Les paraules i el riure,
disbarats que no esgarrinxen,
traspuen remors de fosca mar.
Trobo els teus dits entre
els meus dits quan cruix la tarda
sota els nostres peus.
Els arbres muden les ales
i cauen cegament les fulles
com mots ja dits.