Fulles seques

El vent, el temps. Furtiu,

un sol badat que s’emmagrana

va fent cendra d’aquest estiu

-una baldufa que s’ennuega de gust
i lenta ve a morir-.

Les paraules i el riure,

disbarats que no esgarrinxen,

traspuen remors de fosca mar.

Trobo els teus dits entre

els meus dits quan cruix la tarda

sota els nostres peus.

Els arbres muden les ales

i cauen cegament les fulles

com mots ja dits.