dimecres, 31 d’agost del 2011

Regal


Sóc amb tu, passats els anys,
i tot ara es renova, talment
com els vermells encesos
de la plenitud d’aquest agost.
Atiant fogueres, sóc amb tu
lliurat als excessos estivals,
sense cap por de perdre’m
en els dedins de la veritat
d'uns ulls nets i clars.
Paro migdialment la taula
dins de les gúbies frescals
i escolto la remor de l’aigua
entre les roques, el doll
del riu que ens sadolla.
És ara, a la solpostada,
que ens hem d’anar a banyar
i deixar que l’aigua llisqui,
placentosa i en silenci,
per l’entrecuix del món.
Ja no cal moure’ns d’aquí
fins que no arribi el blau
recolliment crepuscular.



1 comentari:

Míriam ha dit...

"L'entrecuix del món". Ho conec? ;-)
Bona, Ramon!