dimecres, 14 de setembre de 2011

Fruïció


Mira’m, però també toca’m.
Vull sentir les teves mans
com s’escampen pels meus sentits.
Que s’obrin totes les portes
a l’hora de la revinguda de la nit,
i escoltem les paraules lentament teixides
a la claror del núvol lluent que es pon.
Preparem una festa de carícies
sabent que som aire i foc que dansa.
Som tot el món possible.

1 comentari:

Carme ha dit...

Gràcies per compartir el poema.
Gràcies per l'estona que he passat en llegir-lo.