dijous, 5 de gener de 2012

Floridura

Ran les parets de Sant Joan
voldria fer vida contemplativa,
seguir l’ordre sagrat dels dies
assaonant-me la pell d’hivernada,
fins que l’udol misericordiós
d’un vent que s’allunya em digués
que queda molt de camp per córrer.
Perdó, foravilers assenyats,
si és el meu vers massa espès.
Tu que véns fent ocells de paper,
és que aquí jove jo m’he vist
i avui molts records se m’han florit.



3 comentaris:

marina ha dit...

no és espès el vers...
és com un rierol on ens submergim i ens deixem guiar per ell amb confiança

Abraçada de reis,

Ramon Aladern ha dit...

M'agradava la foto, en un lloc amb molts records... Les paraules segurament que hi són de més.

marina ha dit...

no hi són de més... hi són :-) i és com la cirereta o la melmelada que es posa entremig del pastís :-)

salut i bon diumenge..!