dimarts, 7 de febrer de 2012

El Campanaret

Ni els cotxes ni les bicicletes
omplen el meu record d’aquell temps.
Més aviat em ve una olor
de tardes repintades camí del Reig.
A l’altra vorera hi havia el Kursaal
on gairebé mai no podíem entrar-hi,
coses de no haver mudat encara la pell.
Més tard, els diumenges van ser diferents.
Sortíem del cinema i m’admirava
que tothom anés a fer-hi “goma”,
amb tots els llums dels aparadors encesos,
com si s’esperés que els regiréssim,
folls de plaer, aguaitant ja el dilluns.
No recordo que el lloc em semblés
tan gris i esparracat com ara el veig.