He passejat per quatre
o cinc cantonades de la ciutat
i he sentit l’embocadura del vent
que hi bufa amb esperit modernista.
No del tot convençut d’assumir
que Reus, on he nascut, es delata
pels rampells de la gent del camp
que han agafat ploma o pinzell
i han llaurat ben fondo l’úter de la terra.
Sense llinatge, un grup d’eixelebrats
han adoptat la política de la rebentada
i, lluny de covar ous, n’han fet
denominació d’origen o ferment
del vi de pagès destinat al consum
de les generacions futures.
En aquest llamp caigut del cel
i en aquesta bàrbara arada
encara hi sento l’olor del sofre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada