dimarts, 24 d’abril de 2012

Profecies

Si de nit amb traïdoria
em mateu les roses,
el dia m’ha de dur malignes
presagis i raucs de granotes.
Sóc del tot buit a la talaia
i miro el degotís del temps,
els cansats vols d’ocells
que nien a l’últim esglaó
de l’escala corcada.
Pel cel baix de la sembrada
l’estesa ombra del ponent
ens arriba amb salvatgia.
Ja davallat l’engany,
des de la meva quimera
veig l’hora malva d’abril
com s’amaga esporuguida
dins la fosca grisalla del cel.
Potser, qui sap si veurem
l’alegria de juny segant a ran
la zitzània i el blat madur.