dimecres, 4 d’abril del 2012

Sonatine pour Yvette

Mig violí, una butaca i un piano
recreen la glòria d’un eclecticisme
que s’escola com l’eco de l’alt toc
de les campanes gironines.
Fa cent anys. Has fet cent anys
i aquest no és un país per a vells,
encara, Montsalvatge.
Cinco canciones negras:
tot ho hem après i desaprès
i la sensualitat antillana sotraga l’alè
amb una justa fiblada a la pell.
¿Com podríem partir-nos les olors
i el tremolor d’aquesta sonatina
plena de finestres als sentits?