dimecres, 30 de maig de 2012

Sol de nit


Sóc tramuntant la carena
quan hi cau el raig més lluent,
esperant el fabulós corn
que alça els vels de la nit,
l’albada i la seva promesa.
He escollit nevosos camins
que remunten aiguavessos
fins al sallent de la fontalba,
llarga gola que se’m dóna.
Em plau badar pels ivons
i cantar-hi el meu cant darrer,
al pla ja hi trobaré la revinguda
brusca de les rieres.
Vaig com un vell perdulari
amb un amor en cada vent.