Sol de nit

Sóc tramuntant la carena

quan hi cau el raig més lluent,

esperant el fabulós corn

que alça els vels de la nit,

l’albada i la seva promesa.

He escollit nevosos camins

que remunten aiguavessos

fins al sallent de la fontalba,

llarga gola que se’m dóna.

Em plau badar pels ivons

i cantar-hi el meu cant darrer,

al pla ja hi trobaré la revinguda

brusca de les rieres.

Vaig com un vell perdulari

amb un amor en cada vent.