dissabte, 12 de maig de 2012

Vol ras

El que ens cal és l’elegància
per sobreviure en aquest món,
aquell saber constructiu
de l’aranya quan es fa fosc.
I clar, la rotunditat del no
que refusa el calze del verí
quan qualsevol poder
vol que el bevem d’un sol glop.
Saber desplegar les ales
per remuntar el vol,
lluny del pervers mecanisme
que ens grata les butxaques
quan ja no hi queden sous;
dels gemecs, els crits, els plors
de l’espelma que s’apaga.
Pels terrats, un vent frescal
ens farà veure que rere el mur
encara hi queda un horitzó.