Vol ras

El que ens cal és l’elegància

per sobreviure en aquest món,

aquell saber constructiu

de l’aranya quan es fa fosc.

I clar, la rotunditat del no

que refusa el calze del verí

quan qualsevol poder

vol que el bevem d’un sol glop.

Saber desplegar les ales

per remuntar el vol,

lluny del pervers mecanisme

que ens grata les butxaques

quan ja no hi queden sous;

dels gemecs, els crits, els plors

de l’espelma que s’apaga.

Pels terrats, un vent frescal

ens farà veure que rere el mur

encara hi queda un horitzó.