divendres, 27 de juliol de 2012

Font Terrers


Ai, sol desmesurat
que les cames em segues!
Si a la calma hi pujo
per un aspre camí de cabres,
em sabrà millor l’aigua regalada
de la font freda?
De les imponents parets
enforcades
s’esbalcen miratges.
Ai, camins que deixeu la vall,
no m’escurceu distàncies
perquè de sol i vent
pugui embriagar-me!
Aquí sí que puc apreuar
el doll generós que,
com un regal inesperat,
del fons d’aquest càntir
ara em toca beure.
Lentes les hores
pengen d’una teranyina
cosida dalt del cel.