Ai,
sol desmesurat
que
les cames em segues!
Si
a la calma hi pujo
per
un aspre camí de cabres,
em
sabrà millor l’aigua regalada
de
la font freda?
De
les imponents parets
enforcades
s’esbalcen
miratges.
Ai,
camins que deixeu la vall,
no
m’escurceu distàncies
perquè
de sol i vent
pugui
embriagar-me!
Aquí
sí que puc apreuar
el
doll generós que,
com
un regal inesperat,
del
fons d’aquest càntir
ara
em toca beure.
Lentes
les hores
pengen
d’una teranyina
cosida dalt del cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada