dimecres, 29 d’agost de 2012

Coca amb recapte


Al carrer de l’Amargura,
una mica més avall
de les monges de clausura,
hi havia un forn de pa
que tota la vida va funcionar
amb feixines de llenya.
Allí hi portàvem, cada any
la vigília de sant Ramon, arengades,
cebes i pebrots i una ampolla
d’oli que també era fet al mas,
a més d’alguna verdura sobrera.
Hi recollíem, l’endemà,
unes coques amb recapte
bones com no se n’ha tastat
mai més cap altra en segles.
És el que em ve a la memòria,
ara al cap dels anys,
conscient que exagero i magnifico.
Serà un parany de la ment
pensar que abans tot era més gustós?
Clar que llavors els plaers
eren tan escassos i la gana tan fonda...



2 comentaris:

Miraculosa Miró ha dit...

No exageres, però, encara ara, les de La Selva són gustoses com abans.

Ramon Aladern ha dit...

No en tinc cap dubte, Mila, però també saps que la memòria dels anys primerencs és propensa a axaltar el que hem deixat enrere.