Al
carrer de l’Amargura,
una
mica més avall
de
les monges de clausura,
hi
havia un forn de pa
que
tota la vida va funcionar
amb
feixines de llenya.
Allí
hi portàvem, cada any
la
vigília de sant Ramon, arengades,
cebes
i pebrots i una ampolla
d’oli
que també era fet al mas,
a
més d’alguna verdura sobrera.
Hi
recollíem, l’endemà,
unes
coques amb recapte
bones
com no se n’ha tastat
mai
més cap altra en segles.
És
el que em ve a la memòria,
ara
al cap dels anys,
conscient
que exagero i magnifico.
Serà
un parany de la ment
pensar
que abans tot era més gustós?
Clar
que llavors els plaers
eren
tan escassos i la gana tan fonda...
2 comentaris:
No exageres, però, encara ara, les de La Selva són gustoses com abans.
No en tinc cap dubte, Mila, però també saps que la memòria dels anys primerencs és propensa a axaltar el que hem deixat enrere.
Publica un comentari a l'entrada