dimarts, 14 d’agost del 2012

Els distrets


La gent es distreu
i va massa de pressa
i perd el temps
en ximpleries.
Jo, aviat farà disset
anys que treballo
dotze hores cada dia,
i són lentes les hores
en aquest racó de la plaça.
M’hi assec discretament
i penso que el món
és una cambra petita,
amb el cello a les mans
per tota companyia.
Visc sol i decebut
després d’uns tombants
imprevisibles. No sabria
dir-te si miro enrere;
els anys ja passats
són mobles vells, corcats,
incòmodes i a cada gest
la casa em trontolla.
No malverso cap paraula,
perquè estic sol, ben sol,
i la gent va massa de pressa
i perd el temps en ximpleries.