dimecres, 8 d’agost de 2012

Vall de Llors


Sortim d’enlloc i anem pujant
cap a les solanes del Mestral
quan són clars i tendres
els contorns del matí.
Vigilem, que una didalera
s’exposa dessota els marges
amb els seus impúdics colors!
Mira com s’instal·la
en aquest vast domini
el timó, la pauma i el romer.
Tu mateixa podràs teixir
cabassets per encabir-hi
tota la tendresa de les flors.
Tenim els ulls fits en el penyal
i n’ admirem, corpresos,
la sorprenent majestuositat.
Encara no sabem ben bé
què vindrà després. Si s’estén
encastellada, a l’altra banda
del port, la recòndita
vall dels llorers. Potser
frescor, colors, harmonia
en resta només el record.