Sortim
d’enlloc i anem pujant
cap
a les solanes del Mestral
quan
són clars i tendres
els
contorns del matí.
Vigilem,
que una didalera
s’exposa
dessota els marges
amb
els seus impúdics colors!
Mira
com s’instal·la
en
aquest vast domini
el
timó, la pauma i el romer.
Tu
mateixa podràs teixir
cabassets
per encabir-hi
tota
la tendresa de les flors.
Tenim
els ulls fits en el penyal
i
n’ admirem, corpresos,
la
sorprenent majestuositat.
Encara
no sabem ben bé
què
vindrà després. Si s’estén
encastellada,
a l’altra banda
del
port, la recòndita
vall
dels llorers. Potser
frescor,
colors, harmonia
en resta només el record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada