dijous, 6 de setembre del 2012

Dansa sense nom

Per mi, la poesia abocada
damunt d’un paper blanc
és com un ball, molt semblant
a com dansen els batecs del cor.
De la resta de paraules no dites
en farem feixos muts per fer foc,
i ens abaltirem davant les flames.


2 comentaris:

Unknown ha dit...

M'ha agradat el teu bloc i l'he enllaçat al meu, www.lasiringadepan.blogspot.com , si t'agrada el meu pots enllaçar-lo. Si no, fita les flames mentre cremes els meus versos...

Ramon Aladern ha dit...

Ens anirem llegint, Joan.
Salut!