El
temps ha tancat els finestrons
i
la tarda va fent-se ella mateixa espessa,
constreta
a caure als braços del vespre
que
li vetlla un superàvit d’ombres.
Un
fred morat s’ha endut imatges i paraules
i
l’aire resta tacat d’un profund silenci.
Potser,
qui sap si per l'oceà dels anys
abordaré la seva barca i li parlaré d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada