diumenge, 21 d’octubre de 2012

La roda del temps



De bat a bat oberta
la tarda i la porta del neguit,
prodigiosa falç al cel clavada
que esquinça el vel del ponent.
El foc crema i no fa basarda
el crit agut d’un negre ocell.
Recorda la veu de la campana
el clasc a la cornisa de la llum.
No intentarà, no gosarà
a l’hora malva zigzaguejar
per sobre l’immens celatge gris.
Si de cas, en un matí d’aloses
oirà el vent de xaloc que brum
per entre el brancatge mort.


1 comentari:

mariadina ha dit...

Una foto preciosa. És tan maca que sembla ireal.
maria