que volem fer alguna cosa junts:
Caminar, llegir, sortir al camp
per veure el gebre damunt les cols.
Esperarem la tornada de les orenetes
i reverenciarem, lligats per un alt vincle,
les matinades fredes i silencioses, de safrà.
Tenim una escala nova de seda i foc,
travessarem espais oberts, transparents.
Escalarem muntanyes i aturarem el mar
per escampar-hi les flors vermelles d’abril.
La nit de sant Joan encendrem fogueres
i tornarem a saltar les brases mig apagades,
amb els ulls de nen constel·lats d’espurnes.
Ens abraçarem a recer d’una secreta espluga
el vespre que caigui el darrer xàfec de l’estiu,
i inventarem paraules que mai no s’han dit.
Quan precipiti la llum per envermellir aurores,
veurem núvols i gavines a sobre el mar.
Terrasses de la nit, on queden els somnis
quan ens adormim i, en despertar-nos,
veiem que els nens ja s’han fet grans?
Queda viure, plenament. Escoltar
el moviment meravellat del cor. Estimar!
2 comentaris:
Ei, molt bo, realment és un almanac! El pas del temps regeix les nostres vides en cicles que comencen i acaben, que comencen i acaben. Felicitats, ja veus que vaig entrant al teu blog per anar veient les teves noves creacions.
Gràcies, Joan.
Publica un comentari a l'entrada