dijous, 10 de març de 2016

Inventari d'esperances

Passejo la ciutat
buscant l'impossible,
camins equivocats,
places sense vida
buides de quimeres
i dies assolellats
quan tu m'acollies.
No he volgut estimar
d'una altra manera,
refent vells camins
de quan era lliure,
abocat a la nit,
desvetllant albades,
ombres als terrats,
paraules no dites.
He pensat anar lluny
amb poemes d'amor,
mirant passar els trens
he fet un curt trajecte.
Quan vegis aurores
no diguis llampega
perquè ara ja sé
que en mi habites.
Prendrem cafè junts,
potser una absenta,
mirant-nos als ulls,
recordant promeses.
Regarem les flors
quan surti el sol,
amb núvols o vent
abans no es morin.
Aturarem el mar,
inventarem un joc,
els cavalls desbocats
saltant les fogueres.
A la torre més alta
t'he gaudit nits i dies,
t'he guarnit la cambra
posant-t'hi clavellines,
alosa del blau celest,
perfum de violetes,
les clarors daurades
se't lliguen als cabells
i el matins t'envegen.
Florien esperances,
negàvem decepcions,
els estels s'estremien,
fins que un dia vas dir
que no tornaries.
Inventari incomplert
de temps i vida.