Idil·li

La distància entre un món
que retrona amb campanes
i aquell altre món / refugi
que a penes sangloteja,
quiet entre maresmes,
és justament el batec
d'un crepuscle fúcsia,
la flama dels teus llavis,
veure't respirar descalça
sobre el verd mediterrani,
verd de fulla i rosada,
calma de cor esbatanat
cada dia desesperançada.
Amb la memòria intacta
l'amor és un camp minat,
senzillament una utopia.
No t'assembles a cap altra,
perquè tu ets la que he regat,
he protegit tots els dies
entre els meus braços,
he escoltat i he besat
en un idil·li planetari.
Només s'hi veu bé amb el cor.