navega lenta plena de veus;
vaivé d'onades a l'entrefosc
solcant una mar fosforescent.
Trobem que l'Arenal és tan buit,
només tu i jo de figurants,
i la nit que s'asseu al sorral
ens parla amb veu flairosa
de tot el que volem recordar.
Aquí el nostre món particular:
l'almadrava de les abraçades
que encara ens esborronen
i una mar plena d'imatges
que ens crida de molt enllà.
Seguim el caminal pedregós
fins al Torn de profunda pau,
mons de bellesa, nous calfreds
a l'ànima que tu m'has descobert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada