no tenen mans ni llavis,
no tenen continuació
ni amor revolucionari
o una mort asfixiant
dins d'un bes exangüe.
Asquerosa puntualitat
de la carícia malva
que duu al despertar
un dolor insuportable.
Som ja a la matinada
i una altra nit comença,
la imatge que m'invento
i deixo anar com un estel
pel llac de la memòria
de les coses passades.
Prodigis no n'hi ha,
per a l'home que somia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada