dijous, 18 d’agost de 2016

L'amant

No goses encara dir
que tens un amant
-abaixa la veu,
que no ho senti ningú-
i per això, solitària,
de nit passeges
per les velles runes
de la teva joventut,
arreplegadures
que puges a la barca
amb un gest desolat.
Qui ets? Quin secret
de la tardor fa moure
el teu solatge espès?
No tanquis la porta,
crida feliç al mig
de la plaça el reclam
per endur-te'l al llit.
Ensenya'm els llençols,
la curiositat del cos
i el trenc d'aquell gemec
que t'excita tant, l'instant
de robolcada i follia
que et fa morir de plaer.
Veus? Així respira
un home quan surt
dels teus braços,
havent fremit
molt endins de tu.