dimarts, 2 d’agost de 2016

Paisatges d'estiu (2)

Si ara estiguessis aquí
et diria: vine, dóna'm la mà
mentre passa l'estrella fugaç
i tu vius els teus anys de plenitud
amb un accent de tendresa als ulls.
Si la carícia és un llenguatge,
parla'm a cau d'orella, o millor,
boca a boca en un bes bilingüe,
sense traduccions, que sigui foc
i un informe resumit del futur.
Ja ho saps, la carícia és un somni,
la carícia ens penetra sense pressa
i va i ve empesa pel vent de garbí,
com els gira-sols que van gronxant-se
sota les altes finestres del desig.
Dóna'm la mà i anem a trobar
les secretes remors de les onades
a les platges de sorra finíssima,
les estrelles que cauen del firmament
en el quiet blau ordre del matí
i van a capbussar-se dedins de la mar,
el sol que brilla fins que la nit ens té,
la prenyada quietud de l'absència
quan tot s'ha perdut, avall, sense destí.
Si estiguessis aquí et diria que tinc la por
i el crit dels vents enamorats
i que avui t'estimo molt més que ahir.