divendres, 5 d’agost de 2016

Paisatges d'estiu (5)

Secreta veu, parla'm d'ella,
dels seus rínxols nivals,
dels ulls, les mans, el rou
matinal que me l'oculta
rere un vel de cel porpra.
Parla-me'n espai, ara
que quiet mesuro fondària
en l'esglaiosa llacuna
escoltant el vent i els núvols,
el cant absolut del silenci
i l'ocell invisible de l'aurora.
Dellà d'aquest vol de cims
què hi ha? Només el buit,
i cada batec correspon
a un desig de la pedra nua.
Sec amb els déus a taula
i em sento hoste de l'atzur
quan el dia va fonent-se
amb llangoroses flames.
Com es mou el temps,
i jo, que lluny, perdut
desota les estrelles.