i encara el cel alena foc.
Vindrà el dotze, faràs anys,
i aleshores tindràs jardins
de remor d'aigua i petons
a la vora del teu llit.
A fora, seguirà plovent
i jo passejaré pels ravals
deixant vagar la solitud;
m'adormiré tranquil·lament
amb ràfecs de fulles fresques
i enyor rere els finestrals.
Tot això és -com dir-ho-
el que em queda del teu amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada