dilluns, 17 d’octubre del 2016

Joia

Pregaré per mi mateix,
després d'haver estimat
tan bé com he sabut.
Perquè és dolç el retorn
a la casa benamada
i el seu retrobament,
el to de veu pausat
i la confidència íntima
d'aquell que creu plorar
la joia que ha perdut,
quan en realitat plora
no haver cercat l'arrel
d'allò que el fonamenta.
Més enllà del vent
de les paraules inútils,
nuant la garba de l'amor,
assoleixo l'Essencial
a través del silenci
de la joia infinita.