el temps s'empereseix
pressentint els canvis profunds
que durà l'aigua ploguda.
Mira, només de les roses
te'n queda un prim record,
encenalls de l'encesa plenitud
de calzes, corol·les i secrets,
tota una vida vetllant
somnis transparents,
aquella boca feta per al cant
que nodreix un espès silenci
a recer de les mans quietes.
Oh, quanta nit t'espera
de negre fons i pedra inerta,
pes i tenebra d'allò perdut.
Aigües amunt dels teus dies
hi flueix un torrent eixut
esperant que hi brollin paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada