dilluns, 21 de novembre de 2016

A la vora del fred


Relluen clares
les vores de l'hivern
per un camp net
de solcs vermells,
aturada ja la vida
a l'hora de la posta.
Els estornells, esverats,
frenètics, van darrere
l'últim fruit somall
que cau de l'olivera.
El dia ja ha minvat
i no em deixa espigolar,
sense trobar cos
ni abraçades furtives,
cap plaer dins el vinyar
de quan tu m'estimaves.
Jocs de llums i d'ombres,
només els pàmpols morats
vençuts cauen al terra.
La tarda es va fonent
i el cel agafa una immòbil
apaïsada claror blanca.