dijous, 10 de novembre del 2016

El Griu

Jo et faria una cançó d'amor
i no sé com te la podria dur
perquè et fos rosella efímera,
molla de rou sobre la galta
amb un reflex de cel daurat.
M'ha fet feliç haver-nos conegut
i el plaer ha estat de deu minuts,
tota la setmana o un parell d'anys;
pit abrusat, oferts, a la fi defallents,
vinclada sumptuositat als flancs
i dits que se't lligaven als cabells.
Saps que els dracs viuen per sempre
però les princeses es fan grans,
llanguides en un piset de l'eixample,
intactes, virginalment ofertes
a la malaptesa de prínceps blaus.
Truca'm si un dia perds un vol
i de cop tens fred a l'aeroport,
et convidaré al gust veritable
en una copa compartida, mai buida,
corol·la suggerida d'un sol jardí,
salobre, inassolida sempre.
Perdona, tens foc?