miro, busco el sentit,
bec per ajornar la mort.
Molt aviat vaig saber
que sense tu arribaria
la nit acompanyada del fred.
Penetra, llis, el ganivet
del febrer com un fil roent
a través dels clivellats finestrons.
Sota les mantes, sols un instant,
com m'agradaria després de morir
tocar de nou el primer foc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada