Isabel

L'Aigua tranquil·la llisca avall

i no vull saber què passa després,
si troba l'amor en un riu més vell
o un poeta romàntic, un pèl distret,
que l'acompanyi fins a la mar gran.
Me n'he de recordar d'aquesta riba
més enllà d'on pugui, perquè ets lluny,
i tant de temps, tants dies han fugit,
que quasi no et sé dir com et sento
prop meu, Isabel, però t'hi sento
més que mai quan m'extravio, abstret,
pels camins que llisquen aigües avall.