tag:blogger.com,1999:blog-39681143731541019472024-03-19T10:32:16.561+01:00TretzeventsUnknownnoreply@blogger.comBlogger1092125tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-89162554622857932992024-02-14T13:17:00.071+01:002024-03-19T10:31:42.032+01:00Poema inacabatFaig versos dient que no escric certituds,
sinó quimeres, però veus que et parlen a tu,
que un vers que no sap a qui parla sembla
aquell que de cap es llança a una piscina
que han buidat o que invoca l'eternitat.
"No puc estrenar un amor correspost
-la nua humanitat que es descobreix
en el goig d'un altre cos-, i me'l sé lluny"
Aquesta hipèrbole, que ve a estalviar-meremordiments de lletraferit, Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-42307597460523172802024-02-08T21:54:00.004+01:002024-02-09T16:06:36.818+01:00SimbolismeAhir vaig fer un poema
que t'envio de seguida
perquè tinguis la colecció,
com si fos l'àlbum Nestlé.
Transcric "Dues llimones",
i no és de les llimones que
et volia parlar -o potser sí-.
Al costat hi tens una foto
que em va caure a les mans
casualment, t'ho pots creure,
i l'hi trobo l'exactitud plàstica
que mereix l'exuberància
de textures i simbolisme.
Aquesta és la paraula clau:
simbolisme. No Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-88959389647662986482024-02-07T17:52:00.006+01:002024-02-07T22:23:46.034+01:00Dues llimonesFebrer benigne. Soc amic
d'aquest sol d'hivern que em disposa
les imatges per recrear l'harmonia.
Mira: dues llimones molt verdes
posades a l'aparador del desig.
Perquè ara es mullen de sol
i es veuen alliberades de tota tirania,
puc considerar sense dubte ni pressa
la mètrica i la textura de la seva pell.
Ja han estat prou per a tu. Cor seduït,
renuncia des d'ara, calla. No faràs teu
el joc de Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-69327874773528164192024-02-06T07:12:00.001+01:002024-02-06T07:12:25.239+01:00Futur¿Què em quedarà de tots aquests
parèntesis que m'has fet conèixer
quan ja sigui una ombra, un passat?
Seré com aquell vell gat parnassià
darrere els vidres esperant, quiet,
la carícia d'alguna mà coneguda.
Escric damunt el tovalló que ahir
em vas donar amb el pastís. Escric
damunt la teva galta, damunt la pell
de la lluna plena que tot just ha sortit.
Escric perquè no puc cridar; perquè
aquells Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-34448137438850228932024-02-05T17:38:00.003+01:002024-02-05T17:38:49.130+01:00Témer la brevetat¿Per què un dia qualsevol
es torna una data maleïda?
No les anomenarem. No cal
posar un nom a les coses
perdudes i que ja són record.
Sempre temíem la brevetat,
la ruptura de les hores felices.
Ara que el temps s'ha buidat,
ja no sabem que ens cal témer.<!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_240205_173550_512.sdocx-->Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-15039822371986712082024-02-04T19:15:00.005+01:002024-02-04T19:17:01.810+01:00Vora la marEl mar que ens mira
omple tots els sentits
dins d'un espai amable.
I no deixo de contemplar
el món amb meravella,
amb una enriquidora
i constant perplexitat,
com si el contemplés
a través dels teus ulls,
com si avui l'efímer
estigués en suspens
només per a nosaltres
i el dia no s'acabés mai.
<!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_240204_191427_171.sdocx-->Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-4016238045334669962024-02-03T20:51:00.006+01:002024-02-03T20:54:36.525+01:00FurtiuUn rar impuls que no es desprèn
de cap abraçada llunyana,
ni d'algun acte que no recordi.
Te'm passeges davant la nuesa
que sempre podré veure en tu,
clandestinament, tancant els ulls.
No s'auguren canvis transcendents
que, tard o d'hora, puguin produir-se:
un gràvid silenci ho envaeix tot.
Ara mateix, potser no endevines
que hi ha brases que no s'apaguen
tot i que les paraules s'acumulin
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-61493125307158024662024-02-02T17:45:00.006+01:002024-03-08T14:13:13.255+01:00Cels blausGairebé no hi ha momentsque no serveixin per situarte,
intensament, en el meu l'univers.
Que tendrament perduda ets,
avui, en el record del turons blaus,
aquells moments en que et paraves
i alçaves els ulls vers l'atzur del cel.
Darrere el mur i el blau dels ulls,
m'esperaries, si et digués on soc?
Te'm desprens de l'abraçada
i del gràvid silenci que vola tot nu,
fent que el món sacralitzi en el Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-49123365980763932802024-02-01T17:25:00.002+01:002024-02-01T17:25:20.218+01:00En el més alt de la nitCom estimem, en caure els anys,
més tendrament, si cap encara,
a l'encalç del darrer amor, del darrer
crepuscle. Perdura el darrer glop,
l'encanteri de la flama obscura
al vas de gin on ara em capbusso.
Em bec la felicitat i la desesperança,
i aquell teu joc ardent que desespera.
<!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_240201_172312_371.sdocx-->Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-27751503472058507362024-01-30T11:22:00.003+01:002024-01-31T17:14:41.068+01:00Un teu gestNo sé mentir-me. Aquest dibuix,
entre els pocs objectes que he guardat
de tu, fa mil anys que me'l miro.
Potser no te'n recordaràs,
però l'últim cop que ens vam veure,
al saló blau, un diumenge que sortíem,
encara ebris, de les llums del teatre,
vaig posar un instant la meva màa la teva espatlla i el temps s'aturà.
Ja ho veus, la meva mà t'ha recordat
des d'aquell dia. Sovint he sentit en ella
laUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-12160707068198662202024-01-26T16:52:00.005+01:002024-01-26T16:52:52.885+01:00Blau esperançaEl cel és blau, blau de Déu;
l'amor meu,
sempre que veig la mar,
és color d'esperança.
L'enamorada no és aquí,
aquest poema que escric
el llençaré a les onades.
Besades de sal, glopades,
jo sempre t'he estimat així:
com estimo la mar blava
plena d'escates salades
amb regust de fonoll marí.
<!--/data/user/0/com.samsung.android.app.notes/files/clipdata/clipdata_bodytext_240126_165058_377.sdocx-->Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-2872738560327524512024-01-25T18:19:00.004+01:002024-01-26T16:22:41.149+01:00Vol rasEls dragons són animalons admirables;
entenc que gens socials, però fascinants
en la seva contemplació a la corda fluixa.
Estès a la gandula, veus com no paren
de fer arriscats funambulistes a l'encalç
d'un mengívol àpat de papallona distreta.
De quan en quan sents un plaf! esgarrifós,
com d'una bufetada absolutament heroica:
el dragonet s'ha caigut del voladís del teulat,
uns cinc o sis metres, Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-69518298625978048392024-01-20T11:47:00.003+01:002024-01-21T17:45:20.519+01:00Per si demàAleshores, quan sortíem
de matinada i empenyíem
el delit de córrer pels camins
oberts als pendissos de l'alba,
no teníem records i no sabíem
fins on un dia podríem arribar.
Érem la memòria que tenim ara.
Noia, dona, esquerpa llimona,
mel o fresca amargor de llorer:
tan viscuda mitja vida prop teu
de dies febrils i cruixir de carn.
Tot això, tu m'ho has ensenyat.
I ara, amor, tot el món és vell
i Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-17480476901662824402024-01-17T17:52:00.006+01:002024-01-18T14:13:24.309+01:00Lluna blavaHe somniat muntanyes.
I una lluna blava que feia el ple.
Tan lliurat estava al somni,
que deixava enrere la vastitud
d'uns camps enaiguats
que s'expandien veloçment,
convertits, de bell nou,
en un món primigeni desafiant,
turbulent, de paisatges gloriosos.
Sé que et buscava, insistentment,
amb tota l'energia primordial.
Apoderats del pleniluni cristal·lí,
d'obscuritats i de brillantors,
anàvem Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-47154817052633975892024-01-11T16:43:00.001+01:002024-01-11T16:43:24.215+01:00Cims opulentsTota vida s'emmiralla
en la llum blanquinosa
dalt la lletosa carena.
Ets tu, dolça cantaire,
la que ara em sedueix
quan el vent desaforat
escampa vells secrets.
Xiscla el vent copulant,
furiosament enardit,
amb la calma del cim.
T'he pres per amunt,
agafada del meu coll,
i no he mirat enrere.
Ets el flaire persistent
dels llençols estesos,
a l'hora que et penso.
No s'escurçarà la nit
perquè et Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-63330130485760374792024-01-09T11:29:00.000+01:002024-01-09T11:29:07.080+01:00Blanca solitudSol als cims. I neu.
Ai, blanca solitud
de l'immòbil silenci!
Potser m'he perdut
i tu em segueixes,
companya fidel.
Em segueixes a mi,
que he caigut al pou
dels vents glaçats,
braços i ulls plens
de nuesa absoluta.
Estimar aquest cel
es impossible, que
fa mal tant de blau
i el dilatat horitzó
de bellesa infinita.
Sol als cims, i neu,
i el frec d'una mà,
desmai d'un teu gest,
és tot el que Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-81540642891112780832024-01-08T16:52:00.004+01:002024-01-09T06:23:47.081+01:00NoiaNo sé com et recordo
ni com tu em recordes a mi.
S'enfilava un esclat d'aurora
i tot el món tenia sentit.
Altres coses sí que les sé:
la copa de vi als llavis,
il·lusió escarlata,
amb la teva fresca rialla
quan tornàvem de la neu
(or escític per als meus ulls).
El goig exagerat, límpid,
quan febril te'm giraves
plena d'exagerada joventut.
Feia temps que no t'ho deia.
Feia temps que no parlàvem
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-91594116528727196222024-01-07T13:01:00.004+01:002024-01-07T14:39:51.676+01:00ManhattanUn pont sobre el Montsant:
La Vilella, abstracta i vertical,
vol arribar fins a tocar el cel
emblanquinat de calç blavosa.
Arran de terra, el fred s'amaga
i la llum tendra, forassenyada,
ve a dissipar els petits dubtes
o el solc d'una bena d'ombra.
Els sarments, riuen de veure's,
nus encara, en el toll de glaç
que fa els seus petits miralls
precipitats rasa avall. A punt,
tot és a punt, i res noUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-39487297063549892512024-01-06T06:38:00.005+01:002024-01-09T09:58:07.098+01:00Per no dir resSoc un obscur provincià de la meva ànima.
¿I què, si tinc hores de dubte o em volten
ombres tèrboles quan m'esgarrinxa el fosc?
Em bec les hores mortes amb una palla,
a petits glops, amb mesurada fruïció
com un orat que es beu el seu destí. Sort
de les matinades clares, els dies benèvols
que trobo els carrers que fan el camí distret,
la lluna d'agost i la bardissa excitada pel vent.
És massa granUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-69231476031266749822024-01-03T06:57:00.006+01:002024-01-03T13:42:26.701+01:00MussolM'estaré a l'aguait i quiet
perquè la meva espera és fer camí
quan arriba la nit sense claror
-queda l'enyor del que no t'he ofert
i llargues hores per recórrer-
Or i cirera, colors nous per acollir-te
quan encara no haurà sortit el sol,
i sé el que et diré: si vols, ja pots venir.
I aquell vers perdut que, tal vegada
es basava, com ara, en el record,
te'l refaig de nou perquè no el veig
tan Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-82582342566370694392024-01-01T00:29:00.005+01:002024-02-03T11:23:14.700+01:00AnyDos mil vint-i-quatre.
Avui, primer de gener
em prometo l'any ben teu.
Com te'l promets tu, amor?
Un any ple de dies
per descobrir nous camins.
Dies plens de minuts,
no pocs, que se'ns faran
feliçment nostres.
Àmbits amples per córrer,
per despertar albades
i seguir el rastre del perfum
que vas deixar-m'hi ahir.
Tinguem els cossos a punt,
esquincem la teranyina
de les paraules inútils,
quedem-nosUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-83192503127037265082023-12-31T08:32:00.003+01:002023-12-31T08:32:45.891+01:00Any Nou Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-45512311616940300872023-12-29T11:38:00.008+01:002023-12-29T16:18:59.139+01:00A sol postDeixa'm descobrir el secret
entre el teu pubis escarolat
i escoltar a les nits la teva son
i despertar entre els teus braços.
Deixa'm errar perdut pels boscos
quan la neu caigui a glopades
i enyorar l'apassionada besada
que desclou la maternal corol·la.
A sol post, sobre astorats llençols,
qui pogués descabdellar l'amor
fins que la mística albada inundi
de plaer uns bategants llavis.<!--/data/Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-58457778078241281252023-12-28T06:27:00.002+01:002023-12-28T07:35:37.032+01:00Una història d'amorVa començar anant pel bosc dels llors
i per les rebloses vinyes de malvasia
que enjoiaven un cop l'any raïms d'or.
Durava encara quan, innocent criatura,
el sol matiner il·luminava la carícia
dels teus rulls foscos onejant al vent
i la tendresa dels teus ulls, com fresca
rosada, pellava les ferides del temps.
Encara dura, com una melodia apresa
mirant junts les solpostades d'octubre,
i guardada Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3968114373154101947.post-65668082601361759192023-12-26T13:05:00.006+01:002023-12-26T17:11:48.164+01:00Sol i llunaDe vegades, a ple hivern,
l'aire és tan prim i transparent
que la lluna sembla un sol
que no es vulgui pondre.
Quan els dits de l'alba
li treguin els vels de la cara,
hauré deixat enrere, dormint
en uns altres braços, nits
innocents de somnis remots,
branques florides de llor
veïnes dels meus passos.
No sé jugar amb màscares,
amiga meva. Estimo massa
aquest teu gest, les paraules
que surten dels Unknownnoreply@blogger.com0