Tretzevents

B & N 257

2009-07-03T11:51:00.006+02:00

Tenim l’estiu als ulls.

I quan el sol bat la llum

i l’esclatant blancor del cel

sembla acaramullar el temps

i l’aigua no és sinó l’alè

de l’anima, ens aturem

al ribàs lluent dels sentits.

Tan altivament purs

esmunyint-nos pel roquissar.

B & N 256

2009-06-23T13:02:00.001+02:00

Coster amunt vinclat i sol,

amb motxilla d’anys enrere,

el vellard d’improvís resol

buscar els rogencs crepuscles

de les muntanyes de ponent.

B & N 255

2009-06-15T21:35:00.003+02:00

La mà còncava recull un plaer translúcid

i el braç ocell va entregant gust salobre

al bassi excitat. Tan fina, la corba

del sol que s’ha aturat en l’aparador

de luxe que em reserva fruits límbics.

Ara em corprèn aquesta tendresa nua

que se m’ha declarat a contrallum.

B & N 254

2009-05-26T12:54:00.001+02:00

Estar-me a prop del mar,

però no pas massa

quan revenen les rieres.

Sentir-lo com bramula

amb el fabulós corn,

quan el vent l’enutja.

Fitar el vol del cigne d’or,

al trenc de l’alba.

Desitjar un regne translunar,

a mitjanit damunt la sorra.

Els dies no han estat res

fins que no em vas refondre.

De poetes, els records.

De paraules d’aquesta mar, tot

allò de què n’he fet un somni.

B & N 253

2009-05-18T11:30:00.002+02:00

A la intempèrie de la vida

van passant els nostres dies

com en un sospir.

B & N 252

2009-05-08T13:44:00.003+02:00

Per damunt d’aquesta mar

Eleftheria hi plana lliure,

de vora meu fins l’orient

sal oberta de bat a bat.

B & N 251

2009-04-28T17:47:00.002+02:00

Em capbusso en els harmònics

i vet aquí quina delícia: la remor

dels còdols al trencant de la riba

més secreta. Després de les onades,

els meandres de l’ofici de viure.

B & N 250

2009-04-23T17:34:00.003+02:00

Les roses no creixen als arbres,

s’empelten en el nostre interior.

I quan el cor ens vessa l’univers

sencer es vesteix de colors,

només si som capaços d’obrir-nos.

B & N 249

2009-04-21T22:12:00.002+02:00

No puc desdenyar ni un pètal d’aquestes flors

ni les complexitats dels viaranys que bat el sol,

les catifes d’or de l’emperador solar, castells

de marbre en flames que no ha encès cap esca.

B & N 248

2009-04-18T13:09:00.004+02:00

Em trobo dempeus

dins les sabates

enxarolades

que no duré més.

Ràfegues de flaix

davant el ciclamen.

Pels reguerons molls

trepitjo llot descalç.

B & N 247

2009-04-17T19:55:00.003+02:00

Ningú no pot capgirar una claror d’innocència.

M’encarno en una forma viva i despert observo:

un somrient senyor apaga el fanal i encén el dia

per desvetllar un pinsà cançoner que aviat trina.

B & N 246

2009-04-15T13:19:00.002+02:00

Aquest lloc té un nom impronunciable.

Davant meu una basarda: una ombra llisca

per la por de les pedres mullades

i va a parar al fang de l’immutable Hades.

Més imatge que ombra, revinguda brusca

de les rieres, més esquerdes que fe.

Sense alè et convoco i et dic que no puc

descabdellar el tombs, el manyoc del destí.

B & N 245

2009-04-14T12:43:00.003+02:00

Ha esclatat un llampec del profund silenci hivernal

per descobrir-nos com estén les ales la primavera.

Si agafeu espàrrecs i us els mengeu sentireu de cop

un intensíssim gust de pluja i de verd reverberant.

B & N 244

2009-04-11T12:56:00.001+02:00

Sabem ara que els samaritans

s’il·luminaven amb candeles

deu mil anys abans de Crist,

molt abans que els macabeus

es lliuressin al culte dels grecs,

àvids de tenir càrrec i butlla.

Després vindria aquell tiroteig

irresponsable que encara dura.

No són ells els responsables

d’haver-nos sabut fer creure

que tot va ser un bon invent?

Ad Maiorem Dei Gloriam.

B & N 243

2009-04-10T13:16:00.003+02:00

Amb quin gust del passat –potser

un regust quaresmal- em retornen

fins a les dents aquelles velles olors

d’un millor temps, condormides

entremig dels records d’infància.

Pots creure que avui m’agradaria

menjar bé i tinc normes estrictes,

fetes de dietes d’exclusions. Dius

que com que trigo a decidir-me

farem festa amb consistents cigrons.

Reclamaré que els visiti algun tros

de badejo espars, gens inoportú

i adient al calendari. Plaer escàs

que no fa mal a ningú, al capdavall.

B & N 242

2009-04-08T13:24:00.002+02:00

Tots els colors del verd

sota la costura dels núvols,

dins els arraïmats joncars.

Espessa i dúctil aiguada

que ens incita privats besos

sense estalvis d’abrivament.

Cossos arborats, anem junts

pel nostre infinit particular.

B & N 241

2009-04-07T12:24:00.003+02:00

Lluentor de foc i oli, dos grapats d’arròs,

un fumet de peix i quatre closques fan una paella.

Vora el recer del port podrem sentir-nos mariners,

per hores, i estarrufar-nos sota el cel de La Cala

aquest melós diumenge, bevent la tebior del migdia.

A la tarda surt una remor de canyes pel tall fondo

que dibuixa el barranc de Cala d’Oques,

i veient com el sol declina ens posem la rebeca.

B & N 240

2009-04-06T11:30:00.004+02:00

Farigoles en esplet i espàrrecs gerds a la marjada.

Al solell i a l’ombriu hi sura un fràgil verd novíssim.

Els brucs es vesteixen amb mantellina argentada

i cada romaní amb un miler de flors blavenques.

Dalt la serra em perdo pel cobalt de les muntanyes.

Les sureres custodien la vellúria dels murs rogencs.

Només hi sóc de pas; pujant i baixant costers

se’m fugen les hores: el camí tan sols existeix

quan sento el pes i la mesura de tot el que estimo.

B & N 239

2009-04-01T16:16:00.002+02:00

Vent de grop mentre travessem les ferestes rases.

Clou-te, cúpula cega per sobre el meu cap opalina!

Pas que a penes ets més que un moviment de risc

que busca la incerta senda, reguardant la neu pura.

Pura en la solitud i en els llargs udols de la terra,

obstinats de fer-nos avançar contra l’abruptesa.

B & N 238

2009-03-26T13:31:00.002+01:00

Era el tren de la llibertat

i no el vas agafar.

S’obria el cel amorós,

transfigurat pel déu elefant,

com un rostre sofert

dins la diversitat del gran Mumbai.

Ara serpentegen trens feliços

que no em coneixen ni conec,

efímeres esperances d’infants

que volen pujar al Latika’s train.

B & N 237

2009-03-24T13:09:00.003+01:00

Xiprers aturonats, marges d’avellaners,

llum amb llum per damunt l’ona del verd.

A l’ombrosa solitud de l’ermita

hi va néixer i s’hi va fer vell l’avi Quim;

sagrats carreus ja respiraven centúries.

D’una manera senzilla, en dies de sojorn,

Mir hi trobà l’alta expressió cromàtica,

pinzells en mà creava l’efímer instant.

Quiets, uns infants asseguts poc després

de tombar el segle (un que reconec,

quaranta anys més tard fou el meu pare).

Tot amb tot, només en fa noranta-nou.

B & N 236

2009-03-23T23:41:00.001+01:00

Encara que públicament em mostri

i que davant de la gent em despulli,

no ensenyo totes les meves servituds.

Resten les més fondes cicatrius

cauteritzades pels sanglotats torrents.

B & N 235

2009-03-21T08:00:00.000+01:00

Franques solanes, brostim enverdit

que anuncies la perla perfecta,

amb quina més simple harmonia

podré aprehendre els envinyats turons?

Cauen els daus de l’atzar i el fruit perlat

de la collita va cap a un absolut destí:

sobtat esglai de plaer o l’eco irisat

de la terra que em branqueja els sentits.

B & N 234

2009-03-18T12:59:00.002+01:00

Em deixes rastres pintats al vast llençol

crepuscular amb roig morat,

transfiguracions d’un teu pensament

que jo segueixo, mirada enllà,

en la distància pura. Una altra alba

de risc m’espera, dilapidant el meu març.

Foraster i tornat de l’exili, vull saber

com és el teu dolç despertar atzurí.

B & N 233

2009-03-17T16:59:00.002+01:00

Brusc combats les vagues pors de la nit

i cada dia reneixes violentament i virginal,

pur en l’enigma que a través del meu somni

tempta la magnificència esplendorosa del foc.

Com si necessitessis conèixer-me per plaure’t

en mi i en la flama expandir-te i vessar-te

en el vent, apassionat que entre llostres fa via.