divendres, 17 de maig del 2019

Un arròs per a dos

Faré un arròs gustós, de casa,
i mentre cuino ens vindrà la gana.
En faré, és clar, per a tu també,
que el foc s'encén voluptuós
i el desig vol acompanyar-nos.
Tinc el fumet ja llest i només
aquesta olor ja fa rica una taula,
com si anés cridant l'instant segur
del plaer que ha d'arribar
quan el gust branquegi a la boca.
Passaré pel colador les espines
d'una lliura de pelut, mig cap
de rap i quatre crancs costers,
que és una manera fiable
d'extreure-li essència i aromes
a un brou que és nèctar diví.
En aquesta olleta, he de dir,
per si algú em segueix els passos,
primerament ja hi havia enrossit
dos grans d'all i un parell de nyores,
que ara tinc al morter a punt
de convertir-se en una picada;
després hi han anat a parar
quatre tomàquets ratllades,
el peix, i que bulli una estona
-no cal pas gaire, que amb poc
ja li haurem tret la substància-.
Ara sí, la paellera a la flama
amb un generós raig d'OOVE,
que és l'or líquid de l'olivera,
les arbequines d'aquí a la vora.
Per començar, els calamarsets
just s'han enrossit a foc viu
i han fet cap, cuits, amorosos,
en un plat per quan sigui l'hora
(oli i sentors de mar ja maridegen
i l'olfacte s'eixampla i tremola
perquè tot li diu serà una festa).
Aquest manat d'alls tendres,
d'olor untuosa, el vaig trinxant
amb blancs i verds inclosos
(en aquesta recepta obviaré
el gust de pebrots de cap mena)
Ah! ells allets com uns prínceps,
com una cort solemne i festiva
van agafant colors i textures.
Ja arriba el rei del plat: l'arròs
d'incomparable noblesa, el gra
lluent i robust que serà cridat
a l'Olimp de totes les cuines.
Avui seré agosarat: un gra rodó
del cultiu proper de Lo Delta
(els que hi entenen, diuen que
fer-lo amb Bomba és de covards,
l'èxit sense tremp, sense el sublim
gust d'un Sénia, posem per cas).
Els grans es comencen a nacrar
i arriba que tornen els calamars,
el brou i la seva picada, el safrà
també amb un cop de morter,
sal, si n'hi cal -rectificar, és el toc
que dóna al plat l'antiga saviesa-.
Quinze minuts diuen els cànons,
però la teoria no val res si la pràctica
no ens ha donat el punt exacte.
No, no seré impacient. Tapem-lo,
encara, amb un drap net, un moment.
¿No sents com arriben els àngels
just convidats a la nostra taula?