Aquesta
novíssima frisança
em
ve de tot el que he conegut
i
que sé que ara em porta,
feliçment,
cap a tu.
Te
m’he tornat una flor groga
ullpresa
entre la llum i l’ombra,
pell
closa de neta simplicitat.
Si
volgués un minut de glòria
per
a tots el meus afanys futurs,
seria
aquest aleteig de papallona
que
tremoleja i t’acosta el bes
dibuixant-te l’ideograma del cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada