-amb traça o sense traça-
quan tremolis de fred
com si fos un petit orgasme.
Per un laberint d'ombres
pujarem al caient de la tarda
fins a la plenitud del cim,
i tot aquest jardí que veus
se'm tornarà paraules.
Crit d'ocell, vol de la mirada,
lluor d'uns ulls amb paisatge,
i més pregon el somniar
de la llangorosa posta.
1 comentari:
A cau d'orella
una expressió
un gest subtil
que comença a ser
fructífer.
Vibrant poema el teu!
Publica un comentari a l'entrada