Agafa'm la mà. Pren-me-la entre les teves
per sentir els meus dits entre els teus dits,
la tebior d'aquest cor que se't traspua al ulls,
que em pregunta a cegues i no tinc respostes.
M'has deixat sola davant una mar d'espant
i el meu amor sura per damunt les ones,
immòbil i pacient, confiada que vindràs
cada albada a parlar-me de molses i peixos.
Els alts pins que capcinegen al capvespre
també esperen que mai no arribi la tenebra.
2 comentaris:
Penso com deu ser de difícil no trobar cap resposta en tant de temps.
Ja sé que les meves paraules res no podran canviar, però des del respecte i el silenci rep el meu afecte, Ramon.
Afecte que m'arriba clar, Dolors. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada